Concert becats Fundació Victòria dels Àngels – 8 de maig

Reflexió…

Quant més passa el temps, més me n’adono de que la música em defineix com a persona d’una manera ben clara, i és que els sentiments i sensacions que aquesta em provoca, els vull reflectir constantment a la vida real. Potser aquest seria el defecte principal de la meva personalitat: somio constantment, i visc la vida en constant somni i anhel d’aventures i emocions extraordinàries, moltes de les quals aconsegueixo, i les que no, les somio mentre canto, mentre interpreto, mentre deixo que el meu cap voli escoltant una audició determinada.

Aquesta és una setmana difícil, una d’aquelles petites temporades en què et qüestiones moltes coses de la teva vida. Sóc persona d’idees incertes. Les meves percepcions i decisions sempre estan en constant moviment; aquesta és la meva situació actual. El sentiments cap a les persones els converteixo en somni, i aquest somni el faig música; aquesta música torna a reflexar el sentiment anterior, i això s’acaba convertint en el caos; és a dir, vida en somnis, aventures, emocions extraordinàries…, no sé si us sona…